Mossos blindan el Fossar de les Moreres para evitar choques entre Aliança Catalana y entidades antifascistas

Tot nacionalisme se sustenta sobre símbols, litúrgies i actes. I no hi ha res que s’assembli més a un nacionalista que un altre. Per això competir per dominar l’espai urbà és clau. No pels llocs, sinó pel que representen. Encara que només siguin importants dins de la pròpia cosmovisió. D’aquí la disputa entre Arran i Aliança Catalana.

El Fossar de les Moreres és un ­indret sagrat pel nacionalisme català. L’any 1913 la joventut nacionalista Els Néts dels Almogàvers i el Centre Nacionalista Martinenc, del barri de Sant Martí de Provençals, van fer-hi el ­primer acte per honorar els caiguts l’11 de setembre del 1714, enterrats allí o a prop, en la darrera resistència ­barcelonina del setge borbònic. El 1915 hi van col·locar una placa amb els ­versos de la poesia de Frederic Soler, Pitarra: “Al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor”.

Creada la tradició, la visita al fossar la vigília de l’11 de setembre o el mateix dia va conviure amb l’ofrena al monument de Rafael Casanova. Passada la dictadura de Primo de Rivera, l’any 1931 el partit de Daniel Cardona, Nosaltres Sols!, va proposar dignificar l’espai plantant-hi moreres i enderrocant les barraques que hi havia. Dos anys després, Els Néts dels Almogàvers hi van posar una llàntia de ferro cremant pels morts del 1714.